El dijous  18 de juny a les 19 h es realitzarà l’últim Club de lectura del curs 2019-20, on comentarem l’obra , Frankenstein o el modern Prometeu de Mary Shelley.

 

Com a tancament del curs 2019-2020, recuperem la sessió del mes de març cancel·lada per la situació de pandèmia.

Hem decidit fer un club de lectura diferent, amb una de les eines més utilitzades aquests últims mesos, la videoconferència, en aquesta ocasió utilitzarem la plataforma Meet.

Si t’has llegit el llibre o tens curiositat per saber com és el nostre Club de Lectura, entra dijous 18 de juny a les 19 h a la nostra sala,  només has de clicar a l’enllaç mitjançant el teu ordinador, mòbil o tauleta (requisits necessaris de connexió).

T’esperem!

 

 

 

Per què hem triat aquest llibre?

 

  • Perquè ens agrada dedicar cada temporada un temps als clàssics, que no són ni avorrits ni antiquats.
  • Perquè aquesta obra ens dona l’oportunitat de conèixer la seva autora, sovint amagada sota la presència (massa) cinematogràfica de la seva criatura.
  • Perquè és un llibre que ens acosta a la sensibilitat romàntica que tant s’ha malentès i tan sovint es mal interpreta.
  • Perquè ens planteja un tema d’absoluta actualitat al abordar els límits de la ciència i la possibilitat que aquesta “s’escapi” de les intencions dels seus creadors.
  • Perquè tots hem vist una o dues pel·lícules sobre el monstre, però pocs ens hem acostat a l’obra que és l’origen i segurament ens sorprendrà.

Per saber-ne més.

 

  • Una conferència de Antonio Ballesteros: Mary  y Frankenstein

 

  • Mary Shelley imaginando monstruos ( Uned: Más ciéncia que ficción)

 

  • 200 años de Vila Diodati: una marató de quatre hores sobre l’autora i l’obra amb motiu dels dos-cents anys que fou escrita,

 

 

Un tastet de l’obra

 

«Ja era gairebé migdia quan vaig aconseguir fer el cim. Vaig estar una estona assegut sobre una roca que dominava el mar del gel. La boira el cobria, igual que a les muntanyes veïnes. De sobte, la brisa va escampar els núvols i vaig baixar a la glacera. La superfície és molt desigual; aquí puja com les onades d’un mar mogut i allà baixa travessada per esquerdes profundes. La superfície de gel té gairebé una llegua d’amplada i vaig trigar quasi dues hores per travessar-la. La muntanya de l’altra banda és de roca pelada i perpendicular. Des d’on ara em trobava, tenia el Montanvert just al davant, a una distància d’una llegua, i molt més amunt s’alçava el Mont Blanc, en terrible majestat. Em vaig aturar en un buit que feia la roca, contemplant aquell panorama meravellós i impressionant. El mar, o més ben dit, aquell enorme riu de gel, serpentejava entre les muntanyes del voltant, els alts cims de les quals s’elevaven molt per damunt de les valls. Per sobre dels núvols, els pics glaçats i brillants lluïen amb la llum del sol. El meu cor, abans ple de dolor, ara s’havia inflat amb algun sentiment semblant a la felicitat. Vaig exclamar:

-Esperits vagabunds, si de debò vagueu, si no descanseu als vostres llits estrets, permeteu-me aquesta petita felicitat o preneu-me com a company i endueu-vos-em lluny de les alegries de la vida.

Acabava de dir això quan, tot d’una, vaig veure a una certa distància la figura d’un home que venia cap a mi a una velocitat sobrehumana. Saltava per damunt de les escletxes de gel, per on jo havia avançat amb molt de compte. A mesura que s’acostava, em va semblar que la seva estatura superava la d’un home. El cor em va fer un salt, se’m va emboirar la vista i vaig sentir-me a punt de desmaiar-me. Però em vaig recuperar de seguida, gràcies a l’aire fred de les muntanyes. Quan va ser més a la vora, la visió va ser terrible i repulsiva; era aquella deformitat humana que jo havia creat. Vaig tremolar de ràbia i d’horror, decidit a esperar que arribés i tenir amb ell un combat a mort. S’acostava; la cara li revelava una preocupació amarga, barrejada amb menyspreu i maldat. La seva deformitat inhumana era massa horrible per poder-lo observar amb ulls de persona»

 

 

Glòria López Forcen