El proper 25 de febrer a les 18h, dins del nolstre CLUB DE LECTURA, et convidem a parlar de l’obra “Cançó de la plana ” de l’autor Kent Haruf.

Per venir només has d’haver-te llegit el llibre , tenir ganes de participar o escoltar i incriure’t mitjançant aquest enllaç

Aforament Límitat ( 10 persones presencials, la resta seguiran el Club on-line)

 

 

Per què hem triat aquest llibre?

 

  • Perquè Ken Haruf ha estat una de les nostres descobertes literàries dels darrers anys i tenim ganes de compartir-lo.
  • Perquè és el primer llibre d’una trilogia que ens aboca a les vides normals d’unes persones normals en mig de l’Amèrica profunda però que senten, estimem i pateixen com nosaltres, malgrat les diferències geogràfiques i culturals que ens separen.
  • Perquè estem convençuts que no deixareu Holt, el poble imaginari on té lloc la novel.la, fins que conegueu la resta de personatges que apareixen en les altres dues novel•les.
  • Perquè sota la imatge d’una història senzilla – de fet, el títol original del llibre és Plainsong, cançó plana- hi trobem la complexitat de tota vida humana multiplicada per tots els personatges.
  • Perquè un cop més, com en altres llibres que ens agraden i volem compartir, la història personal i la història col•lectiva es barregen i es fan una. Com passa a la vida real.

Per saber-ne més

 

Ken Haruf, va morir als 71 anys el 2014 abans que la seva obra comencés a ser publicada a casa nostra. Per això no disposem, com altres vegades d’entrevistes en català o castellà que us puguem recomenar. No obstant, això aquí teniu alguna informació :

  1. https://www.lespolsada.cat/index.php/lectures/108-2018/746-canco-de-la-plana
  2. https://www.nuvol.com/llibres/kent-haruf-canco-de-la-plana-53481

Per començar…. i no resistir-se a seguir

 

“Vet aquí aquest home, en Tom Guthrie, a Holt, a la finestra de la cuina de casa seva fumant, mirant el terreny de darrere per on començava a sortir el sol. Qual el sol va arribar al capdamunt del molí de vent, va observar durant una estona els efectes de l’alba: la rojor intensificada a les aspes metàl•liques i al penell de sobre l’empostissat. Al cap d’una estona va apagar el cigarret, va pujar al pis de dalt i va passar per davant de la porta tancada de l’habitació fosca dels convidats darrere de la qual ella jeia al llit, dormint o no, i va anar pel corredor fins a l’habitació amb vidrieres de sobre la cuina on dormien els dos nens. […]”

 

 

Glòria López Forcen