Der Rosenkavalier

Per a la darrera classe del curs hem triat El cavaller de la rosa de Richard Strauss. Ho hem fet perquè és una obra del segle xx que integra i fa un homenatge a la història de l’òpera.

Primer, és un homenatge a Mozart i, més concretament, a Les noces de Figaro. Si a Les noces, però, el Comte d’Almaviva vol seduir la jove cambrera de la seva dóna, fracassa i fa el ridícul, a El cavaller de la rosa, la Mariscala, renuncia al noi —Octavian— que l’acompanyava al llit, afavoreix que conegui i estimi a una noia de la seva edat, i culmina aquest procés amb dignitat, amb elegància i amb lucidesa. El paral·lelisme entre aquests dos arguments és el primer signe de l’homenatge que tant Strauss com Hofmannsthal van voler fer a Mozart.

Però n’hi ha més. I el més important dels quals és la música que vol ser, i és, explícitament mozartiana, amb dos moments excepcionals: el duo d’Octavian i Sophie al començament del tercer acte, i el tercet final de la Mariscala, Octavian i Sophie al final de l’òpera. Alguns detalls més ho confirmen com el fet que el personatge d’Octavian estigui assignat a una mezzo —com el Querubino de Les Noces—  o l’elogi a la pròpia música que, a la manera de Don Giovanni, es fa també aquí, en el segon acte.

Però El cavaller de la Rosa és també un homenatge al bel canto, especialment en un ària famosa del primer acte que, habitualment, els grans teatres assignen a un divo famós com, en el passat, s’havia fet amb Pavarotti i que, en la versió que veurem, canta Jonas Kaufmann. I, encara, el Cavaller és un homenatge a l’orquestració  —leitmotiv, inclòs— que havia creat Richard Wagner.

Tot plegat manté un to de contenció, d’elegància i de refinament que es correspon a un cert retorn al classicisme que s’estava produint a Europa en aquells dies i que, a Catalunya, adoptà el nom de Noucentisme. Si El cavaller de la Rosa és de 1910, l’Almanac del noucentistes és de 1911. Tot lliga.

Difícilment hauríem pogut trobar una millor òpera per tancar un cicle de classes sobre l’òpera que ha anat del segle XVII al segle XX. Veurem El cavaller de la rosa en la magnífica versió de l’òpera de Baden-Baden que inclou les veus de Renée Fleming, Sophie Kock, Diana Damrau i Franz Hawlata. L’orquestra la dirigeix Christian Thielemann.

I, al marge de tot això, El cavaller de la rosa em sembla una de les millors òperes de la història.

 

Fragment “Mir ist die Ehre widerfahren”

Ramón Pla i Arxé