La colonització americana torna a estar de moda. En els darrers temps amb l’ascens del nacionalisme espanyol, s’han tornat a revifar alguns mites colonialistes que crèiem afortunadament desterrats i que es basen en l’etnocentrisme i en el supremacisme occidental. En canvi, el colonialisme espanyol a l’Àfrica no ha merescut tanta nostàlgia.

Això no vol dir que no hi hagués presència colonial hispana a l’Àfrica. La supervivència de Ceuta i Melilla (i de Alhucemas, las Chafarinas, el Peñón de Vélez de la Gomera i Perejil) és un residu del temps en què Espanya es va llançar al control estratègic de les costes nord-africanes. Espanya, en diferents moments de la seva història, va controlar alguns territoris nord-africans: Orà, Mers-el-Kebir, Ceuta, Melilla… També va establir un protectorat sobre el nord i el sud del Marroc i va convertir Ifni en la seva colònia. I va imposar la seva sobirania sobre les illes de Fernando Poo (l’actual Bioko), Annobon, Corisco i un petit territori continental de l’Àfrica Equatorial.

En realitat, el colonialisme espanyol a l’Àfrica mai no va arribar a tenir tanta importància com l’americà. Ni va mobilitzar tants emigrants, ni va adquirir tanta rellevància econòmica o geoestratègica, ni va tenir tant de protagonisme polític… De fet, els territoris africans van ser secundaris durant bona part del període colonial.

Tot i que sovint s’oblidi, la presència colonial africana va ser determinant per a alguns moments de la història d’Espanya: sense el colonialisme al Marroc no s’entendria la Setmana Tràgica, ni les llargues campanyes del Marroc, ni el cop d’Estat de Primo de Rivera, ni tan sols la participació de l’exèrcit de l’Àfrica en la guerra civil i la conseqüent victòria de Franco… I el profund sentiment colonialista dels franquistes és la clau de la no intervenció espanyola a la Segona Guerra Mundial. Alguns dels fets determinants de la història espanyola del segle XX tenen el seu origen en les dinàmiques colonials.

La intervenció hispana a l’Àfrica, a més a més, va ser determinant per a centenars de milers de persones de diferents punts del continent africà. Els rifenys van ser bombardejats amb armes químiques per l’aviació espanyola. Els annobonesos van ser obligats a deixar els seus cognoms i adoptar-ne d’altres com Gerona, Pérez o Zamora. Als fang se’ls va prohibir la poligàmia i se’ls va obligar a anar a treballar a les plantacions de cacau de Fernando Poo (l’actual Malabo). Els bubis van ser tancats en reduccions catòliques sota la tirànica fèrula dels claretians. La gent d’Ifni es va veure involucrada en una absurda guerra colonial. Els saharauis, encara ara, pateixen les conseqüències de la tràgica retirada espanyola…

El colonialisme espanyol a l’Àfrica, contra el que diu el franquisme, no va ser especialment suau. Els colonitzats van patir tota mena d’abusos: van ser empresonats, apallissats, obligats a fer treballs forçats, discriminats en els serveis públics, obligats a vendre els seus productes a preus ridículs…

L’aventura colonial espanyola a l’Àfrica, per misèrrima que fos, es va cobrar les seves víctimes africans. Tot i que molts espanyols no ho recordin, la presència hispana va ser determinant per als habitants d’uns pocs territoris africans. La seva història és, també, la nostra història.

 

Gustau Nerín

Gustau Nerín, antropòleg i historiador especialitzat en l’estudi del colonialisme espanyol a l’Àfrica. Ha treballat a Guinea com a professor de secundària, com a llibreter, com a consultor de cooperació i com a investigador. Ha estat professor a la Universitat Nacional de Guinea Equatorial, en el Centre associat de la UNED a Bata, a la Universitat de Montpeller i a Foz do Iguaçu (Brasil). Actualment és professor d’antropologia a la UPF.

Ha escrit nombrosos obres sobre el colonialisme espanyol a l’Àfrica com El imperio que nunca existió (Plaza & Janés), Un guàrdia civil a la selva (La Campana, 2006), La guerra que vino de África (Crítica, 2005), Corisco y el estuario de Muni (L’Harmattan, 2015), Guinea Equatorial, història en blanc i negre (Empúries, 2010)

Colonialisme espanyol a l’Àfrica.  Dies 4, 11, 18 i 25 de març i 1 d’abril de 18 a 20 hores, al nostre centre de Barcelona.

Informació i Matrícula