Arreu del món, tots els éssers humans neurotípics parlem. I la veritat és que ens encanta: ens encanta parlar i que ens parlin. Vivim immersos en un món de paraules i d’oracions, de significats i de gramàtica. Passem la major part de les nostres vides en un entorn lingüístic, fins i tot a dins dels nostres caps i fins i tot mentre dormim, mentre somiem.

El llenguatge és un element omnipresent a la cultura i la cognició humanes: impregna cada acte social, cada pensament conscient i la major part de la nostra activitat inconscient i està present a totes les cultures humanes. Està estretament lligat a altres sistemes cognitius com ara el pensament simbòlic i el matemàtic, la memòria la percepció, l’atenció, la consciència i, fins i tot, el moviment. És per això que el llenguatge no és només el producte d’un cervell específic, sinó que també n’és un dels motors de canvi més potents.

Conèixer el substrat neuronal d’aquesta facultat sorprenent i entendre el bucles que s’estableixen entre l’anatomia del cervell i el comportament lingüístic ens apropa amb fermesa a la comprensió de la naturalesa humana. Ara bé… com podem descriure quelcom tan difícil de definir com el llenguatge? Com podem tractar amb quelcom tan intangible i efímer com la parla? En quin punt podem establir un pont efectiu entre la neurona i la paraula, entre la sinapsi i l’oració?


En aquest curs examinarem què ens pot dir la neurociència sobre la nostra capacitat per a parlar. Què ens suggereix la paleoantropologia sobre l’aparició del llenguatge a la nostra espècie? Per què els nens aprenen la llengua materna amb una naturalitat que no tindran d’adults en aprendre altres llengües? Son comparables les llengües de signes i les llengües orals? Com es desintegra el llenguatge en les patologies? Quina informació ens poden donar els patrons de desintegració que s’hi observen?

Informació i Matrícula

 

 

Celia Alba de la Torre

Doctora en lingüística i logopeda