L’any 2018 es celebra el bicentenari del naixement de Karl Marx. Pocs dubten que és un pensador fonamental. Així mateix, enguany es compleix una dècada de l’última gran crisi del capitalisme. Aquesta crisi ha sacsejat –i segueix sacsejant– bona part del que es va considerar normal durant els prop de vint anys de Postguerra Freda. Es tracta d’un sacseig que, per a sorpresa de molts, fa que el bicentenari en qüestió esdevingui un punt de partida per repensar dos temes (o, potser caldria dir problemes) polèmicament entrelligats: l’ésser humà i el capitalisme.

El curs sobre El pensament filosòfic de Karl Marx connecta amb tres onades de crítica i reflexió que, a poc a poc, han anant prenent forma arran de la Crisi de 2008. D’una banda, l’intent per explicar les relacions socials no ja com a meres expressions de voluntats individuals, tant si se les considera lliures com sotmeses, sinó com a produccions intencionades el sentit de les quals convoca a atendre les condicions estructurals i conflictives que les han fet possibles. En relació amb això, d’altra banda, la consciència de l’esgotament d’una ciència social mancada de conceptualització filosòfica, i a la inversa, així com al clam d’una perspectiva general que, sense menysprear els debats i les lluites dels últims cinquanta anys, no caigui en paranys relativistes. Finalment, el revifament de la figura de Marx i de la seva obra escrita, tot desbordant els “marxismes oficials” i redescobrint un autor que, més allà del seu treball com a economista i ideòleg, segueix sent un dels filòsofs que més ha aprofundit en la comprensió dels processos de modernització.

El curs està centrat en la relectura crítica dels textos de Marx. L’objectiu és exposar el seu pensament filosòfic tot comentant la seva obra des d’una òptica cronològica. El que pretén aquesta metodologia és doble. Primer, evitar un enfocament probablement tronat, bé sigui de caire teòric (les tesis de Kautsky sobre “l’ortodòxia”, d’Althusser sobre “el gir epistemològic”, etc.) o pràctic (entendre’l com a plataforma tant del leninisme, del maoisme, etc., com d’allò que Popper anomenà “la societat tancada”). Per contra, es tracta de contextualitzar Marx sense barrejar-lo de forma ingènua o malintencionada amb la posteritat. Segon, advertir un dels missatges claus de la reflexió marxiana, a saber: tot pensament –sigui filosòfic, dominant, vulgar, revolucionari, etc.– és resultant de la complexitat social i històrica. Ni objectiva ni pura: la subjectivitat és producte. Ara que el gruix de les opcions polítiques sembla al·lucinar amb individualismes i essencialismes de tota mena, es tracta d’un condicional que cal prendre’s seriosament.

El curs es divideix en cinc sessions. Quatre de les sessions seran classes magistrals. La primera sessió servirà per introduir Marx. Podem trobar els aspectes generals del que serà el pensament filosòfic de Marx en els seus escrits de joventut. Cal destacar-ne tres. Primer, la influència de Hegel. Malgrat la fama de pensador obscur, Hegel va fonamentar un raonament original que va impactar al jove Marx, a saber: la condició humana és radicalment històrica, la història es basa principalment en el conflicte i el motiu genuí del conflicte és el reconeixement. Segon, la consciència moderna. A diferència de la majoria de filòsofs anomenats “moderns”, Marx ja sap que viu en un món que no només no pot ser estable, car les modernes condicions tecnicoproductives ho impedeixen, sinó on apareixen idees del temps i del cos totalment noves. Tercer, el compromís materialista. Tot i l’anteriorment esmentat, Marx retorna als materialistes de l’Antiga Grècia, on troba alguns dels eixos del que serà tant la seva crítica a les filosofies dominants com el seu propi pensament filosòfic.

La segona sessió partirà de les primeres col·laboracions filosòfiques de Marx amb Engels. Arran d’aquí es comentaran les principals aportacions marxianes a la crítica de l’idealisme en general i a les filosofies dominants al continent europeu durant el segle XIX. La tercera sessió s’obrirà al Marx més polític, a l’autor del Manifest Comunista i a la idea de lluita de classes com a motor de la història; una idea que encara avui segueix sent interpretada com la més determinant de tot el seu pensament filosòfic. La quarta classe tindrà com a objecte l’última part de la producció de Marx, la crítica a l’economia política, la que redacta a Anglaterra i que plasma en la seva monumental obra sobre El capital. Es tracta d’una obra a la qual diverses escoles idealistes han negat la condició de “filosòfica”.

Per tancar el curs, farem una taula rodona sobre la vigència del pensament filosòfic de Marx a Europa, Estats Units i la Xina. Un cop haguem comentat l’obra d’aquest pensador fonamental, a la cinquena sessió debatrem amb dos especialistes sobre el que queda del seu pensament filosòfic a l’actualitat. Així, doncs, s’espera que els participants d’aquest curs puguin assolir un coneixement sobre el que va dir Marx sense oblidar el moment actual que ens ha tocat viure i repensar-lo.

Joan Morro Delgado. Professor i tutor de Filosofia a la UNED. Actualment doctorand en Humanitats per la UPF. Ha coordinat l’obra col·lectiva “Hi ha una nova política”(La Busca).