Tots estarem d’acord en què l’aigua és font de vida i un element indispensable per a les persones. En una ciutat, l’abastiment d’aigua és un dels subministres bàsics per al seu funcionament, ja no només pel que fa a l’aigua de boca, la que fem servir per a beure, sinó també la que és necessària per a usos industrials o manufacturers.

La relació de Barcelona amb l’aigua corre paral•lela, naturalment, a la seva mateixa història.

Ja des de la Barcino romana es va tenir preocupació per assegurar l’abastiment d’aigua a la ciutat. Així, a més dels pous que hi havia dins la ciutat emmurallada, es va dur a terme la construcció d’una gran obra d’enginyeria hidràulica, un aqüeducte, per dur aigua des del Besòs.

En època medieval, aquest aqüeducte va deixar de funcionar i es va construir el Rec Comtal, una estructura de la qual encara tenim pervivències i que va ser un element bàsic per al funcionament manufacturer de Barcelona. Pel que fa a l’aigua de boca, juntament amb els omnipresents pous, hi va haver diversos intents i conquestes per part del Consell de Cent, l’autoritat que regia Barcelona, per dur aigua des de Collserola fins a Ciutat, a través de canalitzacions fins a les primeres fonts barcelonines.

En aquest sentit, va ser molt important el paper del Mestre de les Fonts, l’oficial encarregat de mantenir en condicions tot el sistema d’estructures, canonades i fonts de Barcelona. I de tots ells destaca, ja en Època Moderna, Francesc Socies, autor d’un manuscrit segurament únic a Europa en el que es descriu tot el sistema circulatori d’aigua dins de la Ciutat.

Aquest abastiment d’aigua a Barcelona, format per pous, fonts i el rec comtal, va anar mantenint-se fins el segle XIX, quan es va produir la veritable transformació que ens ha dut als nostres dies: la universalització de l’accés de l’aigua (que tots els barcelonins tinguem aigua a les nostres cases), una garantia absoluta de la seva salubritat (aigua sempre potable), un sistema de sanejament eficaç (garantia d’eliminació pel clavegueram de les aigües brutes i fecals), i, per damunt de tot, la seguretat del cabal d’aigua necessari per no haver de patir períodes de sequera o de restricció. Una transformació a gran escala que va anar directament lligada a la desmunicipalització i a l’aparició d’empreses privades en la gestió de l’aigua.

En síntesi, la història de l’abastiment d’aigua a Barcelona és un relat que ens parla de la història mateixa de la ciutat, de l’evolució de la societat barcelonina i del canvi d’hàbits i costums en la vida quotidiana dels seus habitants. Una història que ens parla dels canvis en la relació dels Barcelonins amb l’aigua.

De tot això, i més, en parlarem entre els dies 24 d’octubre i 11 de novembre en el curs “Història de Barcelona i l’aigua”. Places encara disponibles.

 

Xavier Cazeneuve Historiador, especialista en història i documentació de Barcelona. 
Autor de diversos articles sobre la història del proveïment de l’aigua a Barcelona.