L’Iran és l’únic país en el món islàmic que, oficialment, professa l’islam xiïta. La revolució iraniana del 1979 va fer “descobrir” a l’opinió pública universal l’existència del xiisme. Tanmateix, és una corrent islàmica quasi tan antiga com el propi naixement de l’islam. Els cismes a es van produir en una etapa molt primerenca del seu desenvolupament; de fet, quan es va establir el poder califal dels omeies ja s’havia consolidat una de les dues grans tendències, que juntament amb la sunnita, caracteritzaven l’univers soci religiós musulmà: El xiisme.

 

A què es déu la singular pervivència del xiisme en el mar d’ortodòxia sunnita? En bona part a la seva capacitat de crear, a partir de les especificats de les seves creences, uns sistemes ideològics i socials adaptats a les seves condicions de supervivència, per exemple la “dissimulació” o ketman.

La història del xiisme no es remet als típics motllos de la foscor (el xador, el petroli o el caviar són de color negre), rudesa, i violència que es troba en l’imaginari occidental; sinó que ha jugat un paper innegable i influent en l’impuls de la vida de l’islam i en particular a l’Iran.

Des del punt de vista de la sociologia, les diverses sectes que van emergir en les diferents èpoques de l’islam eren, essencialment, instruments de control moral i operaven en territoris perifèrics, al marge de l’àmbit en el que predominés l’autoritat de l’estat. En aquest sentit secta i estat s’oposen. Mentre que les sectes manipulen els vincles morals, els estats utilitzen la força, la coerció i les referències jurídiques regulades. Però en cap cas el fet que les sectes operin com a instruments de control fora de l’àmbit de l’autoritat centralitzada no significa que la qualitat de la fe augmenti o disminueixi.

Iran és un país fascinant i modern ple de joies arquitectòniques com la plaça de l’Imam a Isfahan o de les runes de Persèpolis ambdues declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1979.

Viatjarem per aquest fascinant país ple de gent amable i alegre. Però no només viatjarem imaginàriament; també definirem i analitzarem aspectes del xiisme que marquen el tarannà, no només religiós sinó també cultural i social, de la seva població.

Jordi Belloso Rimbau Filòleg àrab i islamòleg

 

De tots el països islàmics en el món, només la República Islàmica d’Iran té com a religió oficial el xiisme. Entendre l’islam xiïta ens servirà per saber més de la societat iraniana. En el curs que començarà el 6 de maig al nostre centre de Barcelona, viatjarem per aquest fascinant país, ple de joies arquitectòniques i de gent amable i alegre. Però no només viatjarem imaginàriament; també definirem i analitzarem aspectes del xiisme que marquen el tarannà, no només religiós sinó també cultural i social, de la seva població.

Informació i matrícula