Les mostres de l’activitat artística dels humans en el decurs de la prehistòria ens permeten conèixer no solament el grau d’habilitat i perfecció de les tècniques assolides aleshores, sinó també alguns aspectes de la seva vida que d’altra manera passarien desapercebuts. Perquè aquestes obres són, ben sovint, el reflex d’unes creences i uns costums, i poden tenir interpretacions diverses.

Seguint un ordre cronològic, diferenciem:

L’art paleolític o quaternari, corresponent als grups de caçadors recol·lectors. Les primeres manifestacions artístiques daten del paleolític superior, si bé devien existir molt abans. Des dels seus orígens tenim documentats la pintura, el gravat, l’escultura, la música i la dansa, a més de l’ornamentació personal damunt del propi cos.

L’art postpaleolític, corresponent al neolític i a l’edat dels metalls. L’art adopta a partir d’ara, sobretot dues modalitats de formes: l’estil llevantí i l’estil esquemàtic, que corresponen a diverses etapes culturals ben diferenciades.
A Catalunya, tenim nombroses mostres d’art postpaleolític, que avui tenim l’oportunitat de conèixer de ben a prop, entre les quals destaquen l’abric de la Roca dels Moros a Cogul, Cabrafeixet al Perelló, o bé el conjunt més important situat entre els termes d’Ulldecona i Freginals.

La seva visita ens permetrà connectar d’una manera més directa amb el artistes més antics fins ara coneguts a casa nostra. Per la seva rellevància, tots aquests conjunts es troben inclosos a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (Kyoto, 30-11 de 1998).

Margarida Genera i Monells, doctora en filosofia i lletres. Professora tutora del C.A. UNED Província de Barcelona.