Fotografia de Xavier Miserachs, Maig Francés

El visionat d’una selecció de diferents fragments cinematogràfics serà el punt de partida que ens permetrà realitzar una aproximació a l’evolució de les revoltes que donaren forma al Maig del 68, un fenomen històric caracteritzat per l’enfrontament i el rebuig de la repressió politicosocial del règim establert.

Podrem veure com aquella insurrecció es manifestà en la manera de crear i tractar la imatge per part de joves realitzadors, canviant definitivament el mode clàssic de representació fins aquell moment limitat fonamentalment al plató de rodatge i molt condicionat encara per la literatura i el teatre.

El curs vol facilitar una aproximació didàctica a aquella a França on el cinema bullia, on es lluitava contra la censura i les prohibicions. En aquells dies, la conflictivitat arribà fins i tot a la Cinemateca Francesa, creada en 1936 per Henri Langlois durant l’expansió del Front Popular; el qual fou apartat de les seves funcions pel ministre de Cultura, l’André Malraux.

Parlarem d’un context històric singular, on estudiants, realitzadors, crítics i intel•lectuals ocuparan el carrer, s’enfrontaran a la policia i cridaran consignes a les immediacions del Palais de Chaillot. Així, veurem com la revolta serà representada intesament a “Somiadors” (Bertolucci, 2003), un film que retrata magistralment tant l’esperit cinèfil dels seus protagonistes, com els anhels de transformació d’uns valors polítics, ètics i morals ancorats en les resistències d’una societat clarament caduca.

En el marc d’aquest ambient revolucionari, la “Nouvelle Vague” podrà desenvolupar tot el seu potencial. Godard, Truffaut, Rohmer, Chabrol, Rivette, entre d’altres, seran els líders d’un dels moviments més renovadors de la història del cinema. La seva tècnica i els temes tractats denoten la forta influència de doctrines polítiques de gran significació en aquell moment: el comunisme i el maoisme.

Mig segle després retornarem a una dècada incerta i prodigiosa, marcada per un conflicte bèl•lic, la guerra d’Algèria, que havia deixat en evidència la cara més fosca i sòrdida de la França colonial i que havia facilitat l’emergència de crítiques radicals oposades al capitalisme occidental hegemònic. Així, una part important de la societat es va esforçar en demandar una nova veu, i pugnà per superar la manipulació dels mitjans de comunicació oficials d’aquella Vella Europa.

José Luis Subías i Xesco Montañez

 

 

Informacio i matrícula