Ngugi wa Thiong’o va néixer a les terres altes de Kenya l’any 1938, fill d’una família kikuyu de narradors d’històries, és a dir en una família encarregada de transmetre el coneixement de generació en generació. Si l’anglès i l’escriptura les va aprendre a l’escola colonial, el gikuyu i les tècniques de l’oratura –la literatura oral- les va aprendre a casa, amb el seu pare i les quatre dones amb qui el seu pare es va casar. Sent fill d’una de les esposes més joves del seu pare, un altre referent van ser els seus germans i germanes més grans, alguns dels quals va ser empresonats i assassinats per l’exèrcit colonial britànic durant la guerra contra els lluitadors per la llibertat, anomenats Mau-Mau pels britànics.

Aquest rerefons de resistència ha dut a Ngugui a mantenir un fort compromís contra l’opressió de qualsevol tipus de dictadura. De fet, les seves relacions amb els governs van continuar sent tenses després de la independència, especialment a mesura que la dictadura de Daniel Arap Moi es va anar consolidant a Kenya. L’any 1977 va estar un any empresonat al seu país per una peça de teatre que va intentar d’estrenar amb autors amateurs, després que hagués estat censurada per les instàncies oficials. Les continuïtats dels estats independents pel que fa a l’opressió de la majoria de la població han estat un dels seus principals leitmotiv, en qualsevol dels gèneres que ha publicat: la dramatúrgia, les novel·les, les memòries i els assajos. L’any 1982 va veure’s obligat a exiliar-se i des de llavors viu a l’exili. Les recents tensions polítiques a Kenya no han afavorit el seu retorn, doncs en una de les últims intents d’instal·lar-s’hi, ell i la seva dona van ser atacats i agredits, aparentment per encàrrec, a l’hotel on s’allotjaven.

A més d’exercir la crítica contra el sistema explotador del treball i dels recursos naturals que, lluny d’acabar-se amb el colonialisme, continua patint la majoria del món en benefici d’uns centenars de billonaries que acumulen els beneficis de l’economia mundial, la seva militància principal és en favor de les llengües minoritàries. De fet, ell es defineix sovint com un “language warrior” o guerriller de les llengües. Des de la seva estada a la presó va decidir començar a escriure en llengua gikuyu, la seva llengua materna. D’aquesta manera aprofitava el fet de ser ja un escriptor reconegut internacionalment per defensar activament el dret a que cada persona pugui expressar-se, també literàriament, en la seva pròpia llengua.

Això no vol pas dir abandonar el cosmopolitisme lingüístic, doncs l’obertura a altres llengües i cultures és quelcom fonamental per enriquir la pròpia llengua. La seva manera d’explicar-ho és la següent: Si algú sap parlar totes les llengües del món però desconeix la pròpia, continuarà sent un esclau, per molts premis i convits que rebi de països estrangers. Pel contrari, si saps la teva llengua i, a partir d’allà, en vas sumant d’altres, cada nova llengua que aprens t’empodera (de l’anglès empower: fer més fort, més capaç de resistir a l’adversitat ). En aquest sentit, tothom hauria d’aprendre llengües, no només aquells que estem obligats a fer-ho perquè venint de països pobres o petits.

Ngugi, sempre ha defensat que ell no està en contra de que la gent aprengui i faci servir l’anglès, doncs les seves pròpies classes de literatura comparada a la Universitat de Califòrnia-Irvine són e anglès. Simplement avisa que si arriba un dia en què només sabem parlar anglès estarem perduts, perquè la pèrdua de creativitat serà tal que serà impossible donar compte de la complexitat humana. Per tant, cal mimar les llengües petites i fràgils perquè siguin tan fortes i saludables com les grans: la Humanitat no en pot prescindir de cap.

Per a que això sigui possible cal l’acció concertada del que Ngugi anomena, amb forta ironia, la santíssima trinitat de les llengües: Estats que apliquin plans educatius que promocionin la diversitat lingüística, i això és especialment necessari a l’Àfrica, on els estats continuen menystenint les llengües africanes. Escriptors que assumeixin el repte d’escriure en llengües petites, malgrat que això suposi una dificultat afegida a l’hora de rebre el reconeixement; i editors es prenguin seriosament la doble tasca de publicar en llengües petites, i de traduir amb qualitat en les dues direccions: de les llengües grans a les petites i de les petites a les grans.

En aquest sentit, Ngugi està orgullós d’una iniciativa editorial africana, The Jalada Panafrican Collective, de traduir una faula seva escrita en kikuyu, no només a l’anglès i el francès, sinó a més de cinquanta llengües africanes. Així el contingut d’aquesta faula, titulada en anglès com The Upright Revolution, tindrà un component innovador que va més enllà del seu contingut: demostrarà amb fets la capacitat expressiva d’unes llengües que fins ara han estat injustament menystingudes, i posa el dit a una nafra del colonialisme que encara continua oberta. Tanmateix, la faula indica també que sortida del cau està a l’abast, doncs la capacitat dels africans de trobar solucions pròpies als seus problemes moderns s’enfortirà si aprenen a pensar i escriure també, i sobretot, en la pròpia llengua.

Les seves idees en aquest camp van prendre cos en l’assaig Decolonising the Mind, publicat l’any 1986 a, quan ja era a l’exili a Anglaterra. En aquell moment va ser molt criticat per defensar posicions suposadament provincianes, però avui se’l considera un percussor dels estudis post colonials. En els darrers 30 anys les seves idees van han anat sent reconegudes arreu, des de la India a Mèxic, i també a l’Àfrica, cosa que el fa ser especialment optimista de cara al potencial de resposta de les societats africanes davant els reptes del futur.

Ngugi wa Thiong’o serà a Barcelona del dia 10 de Maig, on farà una conferència al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, titulada Àfrica, escriptura i emancipació. La conferència servirà també per presentar i donar a conèixer alguns dels seus llibres editats en castellà i en català per l’editorial Rayo Verde/Raig Verd.

Albert Farré. Historiador i antropòleg.

Professor del nostre curs d’Extensió Universitària, Introducció a les societats africanes: Un continent entre Mandela i Boko Haram.