Novel•la que ha guanyat el XIX Premi Llibreter 2018, forma part de les activitats programades del Club de Lectura de la UNED, Permagel de l’Eva Baltasar i la podeu tenir en préstec de la nostra biblioteca Uned Barcelona.

I, què trobareu…?

Una protagonista que es defineix a si mateixa com a soltera, lesbiana i suïcida, gran lectora, gran amant de l’art i de les dones «que la fan sentir lesbiana absolutament», narra el seu univers de pensaments amb un sentit de l’humor i una ironia immensament negre. Us deixem un tast de les expressions més culpidores :  

«Si del que es tracta és de sobreviure, la resistència pot ser que sigui l’única forma de viure intensament» (Pàg. 17)
«Un suïcida reeixit, avui en dia, és un heroi. El món és ple de desaprensius titulats en primers auxilis, són arreu, discrets i grisos com femelles de colom però agressius com mares. Desafien la mort dels altres amb els seus massatges cardíacs i maniobres precises de Braxton-Hicks.» (Pàg. 19)
«La força de la por és la suma de cada petit somni reduït a pols» (Pàg. 21)
«Als vint-i-tres creus que ja es tard per a tot. No és fins als quaranta que t’adones que encara ets a temps, si no de tot, almenys de tot el que importa. Al capdavall, t’has passat més d’una dècada dedicada a aprendre què importa.» (Pàg. 35)
«Les veïnes mal follades tenen farmacioles dignes d’un refugi nuclear. Ho sé perquè la meva iaia n’és una. Gran amant dels gats i dels coloms, té tres armariets del bufet del menjador plens a vessar de medicaments. Un dia m’hi vaig fixar i hi havia molta substància per controlar el dolor. ¿Com collons s’ho deuen fer? ¿Pot ser que els metges de capçalera siguin sensibles als gats?» (Pàg. 38)
 
«Hi ha tres tipus de mentides. Hi ha les mentides acomodatícies, les evasives i les pesants. (…) Les mentides acomodatícies permeten la convivència amb els elements desagradables de la realitat. Les mentides evasives, en canvi, eviten les explicacions, minimitzen la comunicació amb els éssers indesitjables o, en circumstàncies indesitjables, amb els éssers en general.  I les mentides pesants, eviten els judicis insuportables sobre la pròpia persona.» (Pàg. 85-86)
«Avui he sabut que la mort és transferible». (Pàg. 185)
«Somric sense plorar. Somriure així fa fondre el permagel». (Pàg. 187)
  Biblioteca UNED-Barcelona