En Jordi Casasampera, professor de filosofia a la UNED Sènior,  dirigeix  l’obra del dramaturg i polític Václav Havel, PROTESTA , que es podrà veure des del 9 de març al 2 d’abril a La Seca-Espai Brossa. Primer la va traduir i presentar com a lectura teatralitzada a la mítica Sala Beckett de Gràcia amb Pere Arquilué i Joan Carreras (2014) i ara l’ha dirigida amb Carlos Goñi i Jordi Gràcia com a protagonistes.

Sinopsi

Protesta és la conversa entre Vaněk –alter ego de Havel– i Staněk, antic amic escriptor que s’ha assimilat al règim polític totalitari i té una bona posició en el món de la “cultura”. Després d’una bona dosi d’hipocresia, Staněk revela a Vaněk l’objectiu real pel qual l’ha convidat, el favor que necessita d’un dissident “de professió” acostumat a comprometre’s. La resposta de Vaněk farà que Staněk es trobi atrapat entre el benefici personal i la mala consciència i hagi de desplegar tota la seva força retòrica. Signar o no signar?

 

Sobre l’obra

Praga, 1 de gener de 1977: el dramaturg Václav Havel, el filòsof Jan Patočka i l’ex-membre del partit comunista JiříHájek esdevenen els tres signataris principals de Carta 77, un text de protesta que demana el respecte pels drets civils que el govern soviètic de Txecoslovàquia s’ha compromès a respectar als acords de Hèlsinki de 1975, però que vulnera constantment a la pràctica, com en el cas de la detenció del grup de música rock The Plastic People of the Univers.

La publicació de la Carta comporta la mort de Patočka a causa dels interrogatoris policials i l’empresonamentde Havel durant quatre anys. Però abans d’aquest ingrés a la presó, el futur president de la República Txeca escriu dos textos cabdals: el seu famós assaig , El poder dels sense poder,  i la peça teatral que presentem ara per primera vegada en català: Protesta (1978).

Es tracta de la tercera peça breu –després d’Audiència i Vernissatge (1975)– en què Havel utilitza el personatge de Ferdinand Vaněk, una creació autobiogràfica que transcendirà el propi Havel i serà compartida per diversos autors d’aquell moment i també de més endavant, com és el cas de Tom Stoppard (Rock’n’Roll, 2006). El motiu pel qual Vaněk esdevé un personatge compartit és que es tracta d’un principi dramàtic que ajuda a des-cobrir, literalment, un món. Però aquest motor de l’acció dramàtica és ben peculiar: callat, discret i cordial, Vaněk esdevindrà, ben bé sense proposar-s’ho, una autèntica pedra a la sabata del seu interlocutor.

Si la missió històrica de la filosofia consisteix, en paraules de Patočka, a “portar tots els qui poden comprendre a sentir interiorment la incomoditat de la seva situació còmoda”, el teatre de Havel és una invitació a aquest viatge, fet amb un domini excel·lent del llenguatge, de l’acció i de l’humor, fet amb la “saviesa de la comèdia”.

Aquest 2017 celebrem el 40è aniversari de Carta 77, un moviment que fou crucial no només en la lluita pels drets civils a Txecoslovàquia sinó per a “l’ànima d’Europa” en general.

 

Václav Havel (1936–2011) neix a Praga en el si d’una família burgesa. Tot havent-se-li impedit l’accés a estudis superiors, el 1962 esdevé dramaturg al Teatre de la Balustrada, on escriu els primers textos de renom: La festa al jardí (1963) i El memoràndum (1965). Amb l’esclafament de la Primavera de Praga i la imposició de la normalització, se li prohibeix tota activitat pública i Havel opta per la dissidència i la clandestinitat, tot signat el “Manifest de les dues-mil paraules” de Ludvík Vakulík, moment a partir del qual sovintejaran les temporades a la presó. Amb la caiguda del règim soviètic, el 1989, Havel és escollit president de Txecoslovàquia. Tot i no desitjar la separació entre txecs i eslovacs, va permetre i propiciar una escissió pacífica i acordada de l’antic estat i, el 1993, fou escollit president de la República Txeca, càrrec que ostentà fins al 2003. Fortament atret per la filosofia, el teatre de Havel destil·la també les influències de Beckett, Ionesco, Hašek i Kafka. Tant els seus escrits com la seva acció política estan al servei de la reflexió sobre la identitat humana i la seva pèrdua o, en l’expressió que Havel recull de la tradició filosòfica, sobre la “vida en la veritat”, expressió que apareix al text de la seva Protesta.

 

 Jordi Casasampera