Històries d’enamorats que pertanyen a grups —socials o ètnics— oposats, n’hi ha hagut en totes les èpoques i en totes les cultures.

Són, habitualment, històries tràgiques que volen exemplificar el mal que pot fer a persones innocents, l’odi entre clans o famílies enfrontades. En la memòria cultural occidental, però, el títol que sintetitza totes aquestes històries és la tragèdia de Romeu i Julieta de William Shakespeare, publicada el 1597. Com a conseqüència de la qualitat i de la difusió d’aquesta obra han estat dotzenes i dotzenes de pintures, obres literàries o pel·lícules que, directament o indirectament, s’hi han inspirat. I, naturalment, també òperes. La que hem triat és el Romeu i Julieta de Charles Gounod, estrenada a París el 1867.

Aquest Romeu i Julieta vol ser —i és— una òpera brillant que tingué la voluntat d’agradar i d’emocionar al públic de París que l’anava a veure. I per agradar i emocionar Gounod fa que en aquesta òpera hi convisquin el registre més lleuger de la comèdia i el més sever de la tragèdia. En els dos casos, però, Gounod manté les característiques musicals que el defineixen: un orquestració més densa del que era habitual a l’òpera francesa de la seva època, un ús de la coloratura adequat al sentit dramàtic de cada escena, la utilització d’alguns “motius” musicals que es reiteren quan cal associar un sentiment a un cert moment de l’obra, la substitució dels recitatius per frases musicals de major entitat, i unes àries de lluïment pels cantants que, certament, s’han fet cèlebres i que apareixen sempre en el programa dels grans recitals dels millors solistes. Tal és el cas de l’ària de tenor Ah ! Lève-toi soleil, o la de soprano  Je veux vivre probablement la més popular de tota l’òpera.

Veurem Romeu i Julieta en una producció del Festival de Salzburg que sempre és una garantia. La interpreten Rolando Villazón i Nino Machaidze (una soprano georgiana). El director d’orquestra és el canadenc Yannick Nézet-Séguin i el director d’escena, Brian Large.

El resultat és òptim.

Ramon Pla i Arxé  doctor en filologia romànica per la Universitat de Barcelona.