Fa setmanes que no podem sortir al carrer, només per raons estrictament necessàries. Per precaució sanitària, no podem saludar a menys d’un metre i mig a coneguts i veïns, no podem abraçar ni visitar a les persones que estimem. Aquest aïllament s’alleugera  amb missatges i videoconferències a través del “whatsapp” i de la companyia d’un bon llibre.

Però, us imagineu que faríem si no tinguéssim l’ajuda de les noves tecnologies? I, a l’hora d’aconseguir determinats llibres o accedir a informació d’interès? No fa tants anys, les persones ens escrivíem cartes (no existien els correus electrònics), i no teníem la possibilitat d’accedir mitjançant internet a la quantitat d’informació actual. Recordeu la il·lusió d’esperar una carta o una postal a la bústia de casa (que no fos del banc…)?

És per aquesta raó que, des de la Biblioteca Uned Barcelona, us volem recomanar la lectura de la Helene Hanff “84, Charing Cross Road”, publicada per primera vegada a Anglaterra, l’any 1971. Es tracta d’una novel·la basada en fets reals, de gènere epistolar (intercanvi de cartes entre bàsicament un llibreter molt eficaç i una lectora peculiar i exigent), ambdós grans amants dels llibres.

Una novel·la curta, entranyable i amb una dosi d’humor pròpia de lectors crítics, ambientada entre la postguerra del Regne Unit (Segona Guerra Mundial) i els Estats Units, amb moltes referències bibliogràfiques.

Un llibre que rendeix homenatge als llibreters, a les llibreries, als amants dels llibres, a les biblioteques i als lectors, com tu.

“Me encantan esos libros de segunda mano que se abren por aquella página que su anterior propietario leía más a menudo”. (p. 17)
“[…] me tiene aquí escribiendo largas notas en los márgenes de unos libros sacados en préstamo de la biblioteca… Algún día me descubrirán y me quitarán mi tarjeta de lectora.” (p. 21)

Aprofitem aquest paràgraf per recordar-vos que els llibres de les biblioteques són un bé públic. En cas de pèrdua, deteriorament o subratllat, l’usuari/a haurà de comprar el document nou!

“Mil gracias por su maravilloso volumen. Jamás he tenido un libro con todos los cantos dorados. […] Habría deseado que no hubieran sido ustedes tan excesivamente correctos dedicándomelo en una tarjetón adjunto, en lugar de escribir su dedicatoria en la página de guarda del propio libro. Pero ustedes son libreros, claro…y se les nota : han temido que una dedicatoria manuscrita en el libro le hiciera perder valor…, cuando para su actual propietaria lo habría incrementado muchísimo. (Y posiblemente también para un futuro propietario. A mí me encantan las inscripciones en las guardas y las notas en los márgenes : me gusta el sentimiento de camaradería que suscita el volver páginas que algún otro ha pasado antes, así como leer los pasajes acerca de los que otro, fallecido tal vez hace mucho, llama mi atención.)” (p. 45)
“Cada primavera hago una limpieza general de mis libros y me deshago de los que ya no volveré a leer, de la misma manera que me desprendo de las ropas que no pienso ponerme ya más. A todo el mundo le extraña esta forma de proceder. Mis amigos son muy peculiares en cuestión de libros. Leen todos los best sellers que caen en sus manos, devorándolos lo más rápidamente posible…, y saltándose montones de párrafos según creo. Pero luego JAMÁS releen nada, con lo que al cabo de un año no recuerdan ni una palabra de lo que leyeron. Sin embargo, se escandalizan de que yo arroje un libro a la basura o lo regale. Según entienden ellos la cosa, compres un libro, lo lees, lo colocas en la estantería y jamás vuelves a abrirlo en toda tu vida. ¡PERO NUNCA LO TIRAS! ¡JAMÁS DE LOS JAMASES SI ESTÁ ENCUADERNADO EN TAPA DURA!” (p. 76)

Font imatge : http://egoistokur.com/

També es troba la versió cinematogràfica, amb Anthony Hopkins i Anne Bancroft, com a protagonistes de luxe, dirigida per David Jones l’any 1987.

Font imatge : https://www.filmaffinity.com/

Biblioteca UNED-Barcelona