El proper 13 de maig  a les 18h, dins del nostre CLUB DE LECTURA, et convidem a parlar de l’obra  Les formes del verb anar” Angle Editorial/ “Yo voy, tu vas, él va” Ed. Anagrama de l’autora Jenny Erpenbeck

Per assitir-hi només has d’haver-te llegit el llibre , tenir ganes de participar o escoltar i inscriure’t mitjançant aquest enllaç

Aforament Límitat ( 10 persones presencials, la resta seguiran el Club on-line)

 

 

Per què hem triat aquest llibre?

 

  • Perquè és un novel.la que va guanyar el premi Llibreter l’any 2019 i és un premi al que li tenim molt respecte perquè gairebé mai ens ha decebut.
  • Perquè és una història que manté l’interès al llarg de tot el llibre i està molt ben escrit.
  • Perquè mira,cara a cara, un dels problemes globals que formen part del nostre món: les migracions.
  • Perquè aconsegueix fer convergir les mirades de la nostra vella Europa que creu saber-ho tot i conèixer-ho tot amb la mirada nova, expectant i sovint desencantada dels qui ens imaginaven cultes, organitzats, acollidors.
  • Perquè ens mostra que, de vegades, hi ha accions  que mostrem com a altruistes, però en realitat, volen  amagar les nostres petites o grans vileses.
  • Perquè creiem que ens permetrà obrir un debat profund sobre la novel.la i les històries que ens explica.

 

Per saber-ne més:

 

 

Un tastet….

 

1

Potser encara li queden molts anys, potser no gaires. En tot cas, a partir d’ara, en Richard no s’ha de llevar puntualment per anar a la facultat. Ara té temps. Temps per viatjar, diuen. Temps per llegir llibres. Proust. Dostoievski. Temps per escoltar música. No sap quant trigarà a acostumar-se a tenir temps. El cas és que el cap li continua treballant com abans. Què en farà, ara, d’aquest cap? ¿I dels pensaments que continuen pensant dins del seu cap? D’èxit, n’ha tingut. Allò que en diuen èxit. Li publicaven els llibres, el convidaven a fer conferències, als seus cursos hi assistien molts alumnes, fins al final; els alumnes llegien els seus llibres, subratllaven fragments i se’ls aprenien de memòria per a l’examen. I ara? On són ara, els alumnes? Alguns són professors adjunts a la universitat, un parell o tres ja són catedràtics, també. D’alguns altres fa temps que no en sap res. Amb un manté un contacte amistós, uns quants donen senyals de vida de tant en tant.

En fi.

Des de l’escriptori veu el llac.

En Richard es fa cafè.

Surt al jardí amb la tassa a la mà i comprova si els talps han fet nous bonys a terra.

El llac està tranquil, com sempre, aquest estiu.

En Richard espera, però no sap què. El temps ara és tota una altra mena de temps. Tot d’un plegat. Pensa. I després pensa que, per descomptat, no pot aturar el pensament. El pensament és ell mateix, i al mateix temps és la màquina a què està sotmès. Encara que estigui tot sol amb el seu cap, no pot aturar el pensament, per descomptat. Encara que, de fet, estigui sol com un mussol.

S’imagina un mussol fullejant amb el bec el seu tractat sobre La concepció del món en l’obra de Lucreci.

Torna a entrar a casa.

Rumia si potser fa massa calor per portar americana. Cal que porti americana per estar per casa tot sol?

Uns quants anys enrere, quan va saber, per casualitat, que la seva amant l’enganyava, l’única cosa que el va ajudar a superar el desengany va ser transformar-lo en feina. Durant mesos, l’objecte de les seves investigacions va ser el comportament de l’amant. Va escriure quasi cent pàgines per esbrinar tot el que havia conduït a aquell engany, i també la manera com la jove l’havia portat a la pràctica. Pel que fa a la relació, el seu treball no va servir de gaire, ja que al cap de poc temps la seva amant el va deixar definitivament. Però ell, d’aquesta manera, va poder superar els primers mesos després del descobriment, una època en què se sentia terriblement desgraciat. El millor remei contra l’amor, ja ho sabia Ovidi, és el treball.

 

Glòria Lòpez Forcen