La capacitat terapèutica de l’escriptura s’ha intuït des de sempre. És una eina útil per ajudar-nos a estructurar els nostres pensaments quan les emocions ens desborden, augmentar l’autoestima, resoldre determinats problemes i millorar la qualitat de les nostres relacions.

Analitzar a través de l’escriptura, aquells aspectes de la nostra vida que ens fan mal i, amb els exercicis, obtenir-ne una visió diferent que ens permeti resoldre el tema.

El muscle creatiu. El jutge, l’artista, el guerrer i l’explorador del nostre cervell.

 

fletxes

Posem el muscle creatiu al nostre servei.

Sentiments, experiències, emocions, vivències…observació, percepció.
Generar idees noves sense judici.
Preseleccionar idees potents, polir idees, Seleccionar idees més factibles.
Posar-nos en marxa ja! Obrir el projecte! Resolució!!!

Tots quatre són necesaris però, que passa si el jutge vol actuar abans d’hora i no deixa explorar? O, és l’explorador el que passa una vegada i un altra per els mateixos sentiments i emocions, es queda atrapat perquè no sap com sortir-se? I si, malgrat tenir-ho tot clar, les pors impedeixen que el teu guerrer executi la solució que ja has triat? Potser és el guerrer que actua abans que el jutge seleccioni la solució més adient?

Les tècniques narratives ens ajuden a conèixer i potenciar els nostres punts forts i modificar els febles a l’hora de resoldre problemes.

Al final del procés ha d’haver una realitat nova (per exemple, si comencem amb un desengany amorós, no podem acabar amb un desengany amorós)

El text en blanc. Escriure sense importar ni la lletra, ni la ortografia ni la gràmatica.

 

Aquesta tècnica és molt útil per desbloquejar els pensaments recurrents, sovint improductius, quan estem estressats.

Hi ha relació entre escriptura narrativa, afecte positiu i millor adaptació a curt i llarg termini així i com menys visites al metge. Pennebker (2003)

Estudis recents mostren que escriure en primera persona del singular reforça valors individuals i la tercera persona del plural reforça valors col·lectivistes (Lehman, Chiu y Schaller 2004) La tercera persona del singular és un bon recurs quan es necessita prendre distanciament emocional o quan hi ha dificultat en l’expressió emocional.

 

Ser el protagonista de la història

“Què puc fer-hi jo en aquesta situació?

Quan no podem modificar el que ens passa ni canviar la situació, ens quedem atrapats en la queixa, l’únic que podem fer és canviar la nostra manera de pensar i d’actuar. Amb aquest exercici aprendrem a buscar solucions realistes.

L’anècdota. Aquelles coses que passen i ens atreuen

Quan un fet ens crida l’atenció és perquè ens mou una emoció. Un mateix fet no es vist des de la mateixa emoció. La narració ens ajuda a saber quines són les que ens mouen per tal de potenciar la nostra intel·ligència emocional.

Per exemple. Si hi ha tendència és a viure com una pèrdua, hi haurà a la tristor. Si és des de la injustícia a la rancúnia. Si es percep com un perill a l’angoixa i l’ansietat. Però quan es viu com un guany, hi ha alegria.

Les creences limitant

Treballar en evidència.

Aquí les narracions tenen com objectiu desfer-nos de aquelles coses que donem per certes i que, en realitat, són creences irracionals fruit del nostre aprenentatge.

Treballarem, mitjançant l’escriptura, les emocions que ens provoquen  les idees irracionals (Albert Ellis ) amb l’objectiu de canviar per idees racionals adaptatives.


En el nostre centre de Barcelona farem un curs sobre l’escriptura terapèutica on l’objectiu és practicar una metodologia que enriqueix la nostra qualitat de vida. Canalitzar les nostres pors, però també les alegries, les expectatives i les satisfaccions a través de l’escriptura. Substituir les creencies que ens limiten per creences potenciadores.

Dirigit a:
  • Professionals i estudiants de psicologia, treball social, educació social, ensenyament que vulguin utilitzar aquesta eina a la feina
  • Qui vulgui utilitzar l’escriptura com un mètode anàlisis i teràpia personal

 

Mati Segura ( Tutora UNED) . Psicòloga