Filosofia i Economia. Economistes i filòsofia. Visions filosòfiques i visions econòmiques. Aquests parells semblen carregar enfocaments allunyats entre sí, fins i tot contradictoris. Al món contemporani, el sentit comú tendeix a considerar que la mirada filosòfica i l’econòmica comporten un maniqueisme d’estereotips mútuament excloents: la contemplació i les idees del filòsof contra el pragmatisme i el càlcul de l’economista. Això no obstant, aquest sentit comú carrega desconsideració i mala fe quant a la història, la motivació i la projecció d’ambdues mirades.

No veure connexions entre la Filosofia i l’Economia és símptoma d’ignorar totes dues. En efecte, no hi ha teoria econòmica sense filosofia ni filosofia pràctica sense implicacions econòmiques. Conceptes com ara ‘acció’, ‘llibertat’, ‘moneda’, ‘intercanvi’, ‘competència’, ‘relació’, ‘valor’, ‘individu’, ‘tècnica’, ‘mercat’ o ‘progrés’, en la mesura en què no són significants buits o merament operatius, són estrictament filosòfics. Tanmateix, paga la pena preguntar-se si és possible fer filosofia que no sigui només per i per a acadèmics sense prendre’s seriosament aquests conceptes.

Tot i que sovint no es té en compte, no és cap secret que els grans noms de la filosofia han estat estretament lligats al món de l’economia. El primer filòsof, Tales de Milet, va ser també un comerciant exitós que emprà el coneixement per fer-se ric; la primera filosofia política, la de Plató, estava orientada a respondre com administrar la societat per evitar la corrupció; l’aristotelisme renaixentista posà les bases per diferenciar entre treball i indústria i conceptualitzar la producció; l’utilitarisme anglès va establir l’ètica intuïtiva del pensament econòmic dominant a les democràcies liberals. Tampoc s’ha de menystenir que a un filòsof tan influent en la política moderna com Thomas Hobbes se li atribueix la màxima “primum vivere deinde philosophari” (“primer viure, després filosofar”).

Els grans economistes i llurs escoles són impensables al marge de la reflexió filosòfica. El pare de l’Economia moderna, Adam Smith, fou professor de Filosofia Moral; el seu principal crític històric, Karl Marx, també es va formar nítidament com a filòsof; un dels grans crítics sistemàtics del marxisme, Ludwig von Mises, escrigué sobretot assaigs filosòfics. Podríem també fer esment a casos paradigmàtics com els de John Maynard Keynes y Friedrich August von Hayek, els quals han esdevingut figures pop de la dialèctica entre els actuals economistes professionals [1] [2], de qui les influències intel•lectuals de Bertrand Russell i Karl Popper són prou conegudes.

No hi ha cap casualitat en tot el que acabem d’assenyalar: no és casual que hi hagi una tendència actual a pensar que la filosofia i l’economia impliquen enfocaments molt diferents ni que històricament, fins i tot a hores d’ara, totes dues hagin anat de la mà. Comprendre el perquè de tot plegat està implícit en el sentit del curs PROBLEMES FILOSÒFICS DE L’ECONOMIA, el qual és ofert per la UNED de Barcelona durant el segon quadrimestre de l’any acadèmic 2019/2020. El curs està a càrrec del professor Joan Morro.

L’esmentat curs és una introducció històrica a la filosofia de l’economia. Els temes primordials a tractar són l’aparició de l’Economia Política al segle XVIII, la definició de l’objecte genuïnament econòmic al segle XIX, la configuració de la ciència econòmica al segle XX, la rellevància i lloc de l’emprenedor en el capitalisme actual i el perquè dels clams arreu a favor de la innovació. La finalitat és, doncs, establir ponts crítics entre la mirada filosòfica i l’econòmica.

Joan Morro

Doctor en Humanitats (UPF). Està especialitzat en Filosofia Política i, en particular, en les obres i recepcions de B. Spinoza, K. Marx i J. A. Schumpeter.
També és especialista en Gestió de Riscos i ha investigat en el IVAR de les Açores (Portugal).
Actualment, és professor d’institut i tutor de Filosofia a la UNED.

  Informació i matrícula